Com funciona la taula periòdica i què és el llenguatge científic?

Sabíeu que els científics tenen un llenguatge específic per transcriure els seus experiments? De fet, és un llenguatge que tots els investigadors arreu del món entenen indiferentment de la llengua que parlin.

Es tracta del llenguatge científic! Aquest és el mateix sigui quina sigui la llengua de l’investigador i, tot i que no els permet tenir una conversa ‘normal’, sí que els permet comunicar allò que és important de la seva recerca i els seus experiments.  

Per exemple, l’aigua en llenguatge científic es diu H₂O.

Com podeu veure doncs el llenguatge científic utilitza lletres i números.

El llenguatge científic: elements que componen les coses

Tornem al nostre exemple inicial de l’aigua. Hem dit que l’aigua és H₂O, per tant, volem dir que l’aigua està formada per hidrogen (H) i oxigen (O).

D’aquesta manera el llenguatge científic es basa en descriure les coses pels elements que en formen part.  El 2 ens indica que tenim el doble d’hidrogen que d’oxigen i també és un número que podem obtenir de la taula periòdica.

Si us fixeu en els productes que tenim per casa com la sal o el bicarbonat de sodi (que podem fer servir per una reacció química o experimentar amb la densitat), veureu que els podem traduir directament al llenguatge científic.

SAL = N_a Cl

BICARBONAT SÒDIC = N_aH CO₃

D’altres no tenen traducció directa, perquè el llenguatge científic hem dit que fa referència als elements que componen les coses i… resulta que aquestes coses estan compostes de moltes altres.

Així, no podem traduir sucre directament. Hem de fer referència al seu component principal. En el cas del sucre per exemple, podria ser la sacarosa, que és el que fem servir habitualment per endolcir pastissos.

Però hi ha més exemples:

SUCRE (sacarosa) = C₁₂ H₂₂O₁₁

OLI (àcid oleic) = C₁₈ H₃₄ O₂

VINAGRE (àcid acètic) = CH₃ COOH

ALCOHOL (etanol) = CH₃ CH₂ OH

LLIMONA (àcid cítric) = C₆ H₈ O₇

LLET (caseïna)  = C₈₁ H₁₂₅ N₂₂ O₃₉ P

VITAMINA C (àcid ascòrbic) = C₆ H₈ O₆

Fixeu-vos que moltes coses a banda de H (hidrogen) i O (oxigen) estan fetes de C (carboni).

Un apunt: l’hidrogen i l’oxigen com a elements s’escriuen com a H i O, però si hem d’anomenar el gas… s’escriu respectivament H₂ iO₂

Veiem doncs que el llenguatge científic no el fem servir per simplement traduir les frases que fem servir quan parlem amb català o castellà.

Serveix per anomenar aquelles coses que fan servir els científics com ara els reactius i productes d’una reacció química, dissolvents, etc. D’aquesta manera independentment de la llengua que parlin, el nom científic és conegut arreu i evita malentesos.

Però d’on surten les lletres dels elements? De la taula periòdica!

La taula periòdica: l’abecedari dels científics

La taula periòdica recull elements i no pas lletres com seria el cas del nostre abecedari.

Fixem-nos primer en materials que tenen un nom molt curt d’una o dues lletres com ara:

Ferro = Fe / Plata = Ag / Or = Au / Coure = Cu / Heli = He / Fluor = F
Alumini = Al / Calci = Ca

En aquesta taula, el dibuix que acompanya cada element dona un exemple de la seva aplicació. Això us pot ajudar a recordar-los millor. Pel coure, per exemple veiem una il·lustració d’uns fils elèctrics i la corona representa l’or.

La posició de cada element a la taula no és aleatòria. Tots els elements estan ordenats segons el seu nombre atòmic, és a dir, segons el seu nombre de protons.

Per tant, l’hidrogen és el primer perquè té 1 protó al seu àtom.

La idea de seguir aquesta ordenació ve de lluny. La va tenir fa ara uns 150 anys el científic Mendeleiev. Però ell, no va conèixer tots els 118 elements que formen actualment la taula periòdica. Així doncs, aquesta s’ha anat completant per altres científics al llarg de tots aquests anys.

De moment amb aquests 118 elements podem descriure la composició de tot allò que ens envolta, inclosos nosaltres mateixos.

Un altre fet molt positiu de la taula periòdica és que aquells elements que estiguin junts tenen característiques més semblants que els que estan allunyats.

Per exemple, l’or i la plata tenen entre sí característiques semblants (com la conductivitat elèctrica) i molt diferents a les del calci, que està força més lluny.