El suro del Titànic: experimentem amb la densitat

Experimentem amb la densitat i la força

Un suro que pot enfonsar-se dins d'un got d'aigua amb l'ajuda d'un tub de plàstic. Un suro que pot enfonsar-se dins d'un got d'aigua amb l'ajuda d'un tub de plàstic.

Creieu que serem capaços d’enfonsar un suro? Experimentem amb la densitat i la força.

Aquest experiment ha estat preparat per alumnes de 2n d’ESO de La Salle Tarragona (Laia Padrell, Gerard González, Natàlia Lorenzo i Eloi Colino) de la mà del seu padrí Antonio de la Torre, tècnic mediambiental a la Unitat de Gestió Ambiental i Radioisòtops de la URV.

Què necessitem?

  • Un plat, bol o recipient gran i fondo (hi ha de cabre el got i sobrar espai)
  • Un got allargat
  • Aigua
  • Un tap de suro
  • Colorant alimentari (opcional i millor líquid)
  • Una palla de beguda i/o un tub de goma d’uns 40 cm

Com ho fem?

Primer cal omplir el bol amb aigua fins una alçada més baixa que la que té el got. Si es vol s’afegeix a l’aigua unes gotes de colorant, per fer-la més bonica.

Després es posa el suro a dins del bol i s’observa que queda flotant. A continuació agafem el got, el posem boca baix sobre el suro i l’empenyem fins el fons del bol.

Per últim s’introdueix la palla o tub de goma fent que un extrem quedi dins del got i l’altre surti per sobre de l’aigua. Es bufa per introduir-hi aire.

Què passa?

El suro flota a l’aigua perquè és menys dens que aquesta i per tant, encara que l’enfonsem amb la mà, torna a flotar. Quan hi posem el got boca baix, aquest està ple d’aire i l’aire, que no pot escapar per cap costat, té força suficient per empènyer l’aigua i que surti de sota el got. D’aquesta manera podem aconseguir que el suro s’enfonsi.

Quan introduïm aire a través de la palla o el tub, també aconseguim que la força d’aquest faci marxar l’aigua i el suro es pot enfonsar.

Què aprenem?

Que els cossos més densos queden a sota (aigua) dels que no ho són tant (suro).
Que l’aire té força i que pot arribar a desplaçar l’aigua.

Element de la taula periòdica destacat de l’experiment:

  • Descobridors: Joseph Priestlay, Antonie Lavoisier i Carl Wilhelm Scheele.
  • El seu nom prové d’una combinació dels termes grecs oxys (àcid) i Gens (formació), ja que antigament es creia que l’oxigen era necessari en la composició dels àcids, la qual cosa avui sabem que no és cert.
  • L´oxigen s´utilitza en la producció d´acer , plàstics i tèxtils.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*