Experiment amb aigua i talc

Creieu que és possible posar el dit a l’aigua sense mullar-lo?
Amb una mica d’ajuda de pólvores de talc ho aconseguirem… i tot gràcies a la tensió superficial.

Ho provem?

Us ho expliquen Agnès (estudiant de 2n d’ESO) i Damià (alumne de 4rt de primària). Els ha orientat la seva mare, la Laia Pellejà, doctora en Nanociència i Nanotecnologia.

Què necessitarem?

Un recipient
Aigua
Pólvores de talc
Rentavaixelles líquid

Com ho fem?

Omplim el plat d’aigua fins una mica més de la meitat. Afegim pólvores de talc per tota la superfície de l’aigua.

A continuació, apropem els dits d’una mà a la superfície i els introduïm suaument a l’aigua. T’estàs mullant?

Ara provem de mullar-nos els dits amb sabó líquid (rentavaixelles) i els introduïm de nou a l’aigua. Què passa ara?

Què passa?

Quan introduïm suaument els dits a l’aigua, aquesta superfície funciona com una membrana elàstica i permet que no es perfori. Per tant, al treure’ls la superfície de l’aigua no està perforada, les pólvores de talc segueixen recobrint totes la superfície i els dits surten secs. Això passa gràcies a la tensió superficial.

La tensió superficial és una propietat dels líquids que fa que la capa superficial es comporti com una pell o membrana elàstica, ja que les molècules d’aigua s’atreuen entre si i exerceixen tensió.

En canvi, el sabó té la propietat de trencar la tensió superficial, per tant, quan introduïm els dits ensabonats, el sabó impedeix que les molècules s’atreguin i recomponguin la pel·lícula de talc que cobreix l’aigua i aquesta es perfora. I és que a l’introduir el dit amb sabó s’alteren les unions de les molècules provocant la ruptura de la tensió superficial.

Sabies que…? La tensió superficial és la que fa que les gotes d’un líquid siguin esfèriques o que els vaixells puguin surar al mar.