Com detectar midó en aliments?

Sabeu com detectar si un aliment conté midó?

Aquest experiment ha estat preparat per alumnes de 2n d’ESO de l’escola Pare Manyanet de Reus (David Valerio, Victoria Ochoa, Elsa Sarroca i Carla Gómez) de la mà del seu padrí Amadeu Bonet, responsable d’I+D a una empresa biotecnològica.

Què necessitem?

• Betadine
• 2 túpers
• Palets d’orella
• Maizena
• Patata
• Gots

Com ho fem?

Primer en un got que conté aigua calenta afegim un parell de cullerades de maizena. En aquesta barreja mullem l’extrem d’un bastonet per les orelles, la part del cotó, i escrivim amb aquest bastonet alguna paraula en un paper blanc.

Després posem iode (en el nostre cas betadine) a sobre del que hem escrit. Deixem una estona i el que hem escrit es torna blau.

Després per comprovar el fonament científic del que ha succeït, en un got posem aigua i en un altre aboquem aigua que prèviament havia estat en contacte amb una patata tallada en daus. Aproximadament, els dos gots han de contenir la mateixa quantitat d’aigua.

Seguidament, posem la mateixa quantitat de iode en els dos gots que tenen aigua.

Què passa?

Tant el que havíem escrit com la patata s’han tornat de color blau quan han entrat en contacte amb el iode. A més, dels dos gots que contenien aigua, l’aigua que havia estat en contacte amb la patata s’ha tornat d’un color molt més fosc que la que no en portava després d’afegir el iode.

Això passa per la prova del iode, que ens indica si un aliment té midó o no. Per exemple, la patata si que en porta, ja que sinó no tingués midó no s’hauria tornat d’un color blavós.

Què aprenem? Té aplicacions a la vida quotidiana?

Hem après com reconèixer si un aliment conté midó. Concretament el midó conté una substància que és l’amilosa que es tenyeix de blau quan entra en contacte amb el iode.

Element de la taula periòdica destacat de l’experiment:

Iode

Químicament, el iode és l’halogen menys reactiu i menys electronegatiu (té un volum més gran llavors la càrrega es reparteix). S’utilitza com a suplement alimentari. Pot ser radioactiu i s’utilitza en medicina per fer ajudar a fer diagnòstics.

Es un element important per crear substàncies químiques i per incloure a la dieta humana.